Durant la guerra civil, a finals del mes de gener de 1937 el Departament d’Agricultura de la Generalitat per compensar el dèficit d’ous amb una campanya per promoure la producció d’aviram i incrementar, així, la d’ous.
Es va crear l’Oficina de l’Ou, un dels eslògans de la qual resumia l’objectiu principal: “Per a 1937, 100 gallines a cada casa de pagès i 6 gallines a cada llar obrera.” Com explica Joan de Déu Domènech al seu llibre, es volia que, a més d’haver-hi gallines a les granges, n’hi hagués a les ciutats, a cada pati, balcó, terrat o eixida, un precedent dels actuals horts urbans, en aquest cas galliners urbans. Per tal d’aconseguir-ho, amb el racionament del menjar es podia escollir entre un ou a la setmana per a cada persona o pinso per a les gallines. Però la idea de convertir els ciutadans de Catalunya en petits fabricants d’aliments era una idea massa avançada.
Per commemorar aquesta iniciativa en Pere Carrió proposa durant aquests dies suculents plats cuinats amb ous al seu restaurant Gat Blau. A més, també hi podreu comprar ous ecològics!
Fragment del llibre de Joan de Déu Domènech “La batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-1939)”:
Diuen que un poble que passa gana és un poble mig derrotat. A Catalunya, durant la guerra, se’n va passar molta, de gana. Es menjava poc i no sempre en bones condicions. L’oli era negre, també el pa. Als mercats no hi havia arròs ni pasta de sopa; només es despatxaven guixes i blat de moro. I va arribar el dia en què guixes, naps i remolatxes també eren difícils de trobar. Va ser el moment de les garrofes, de les herbes conilleres i d’haver de menjar allò que es destinava a farratge dels animals. I tot això, després d’hores i hores de cua. Qui més qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui va arribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana, altres de malnutrició. Per resoldre la greu crisi alimentària, la Generalitat de Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessin gallines a casa. El nom oficial de la campanya va ser “La batalla de l’ou”.
Per saber-ne més, llegiu l’article de Francesc Roca a l’Econòmic.
Ou de Dalí a Portlligat. Fotografia de Jordi Pijoan-López.
